La Diabetis Mellitus (DM) és una malaltia crònica causada per una deficiència en la secreció o en l’acció d’una hormona que es forma en el pàncrees: la insulina. Aquesta hormona controla la manera en què l’organisme utilitza el sucre en sang (glucosa). La glucosa l’obtenim a partir dels aliments i és fonamental per donar energia a totes les cèl.lules del cos.
La regulació del nivell de glucosa en sang en una persona sense diabetis es realitza automàticament. Quan la persona ingereix aliments es genera insulina per a què la glucosa pugui entrar en les cèl.lules i aquestes puguin “alimentar-se”. Però, en el cas d’una persona amb diabetis, el pàncrees no pot segregar la insulina o aquesta és defectuosa. Per això, una vegada que s’han ingerit els aliments, la glucosa no pot entrar a les cèl.lules i queda circulant a la sang. Aquest nivell excessiu de glucosa en sang s’anomena hiperglucèmia. Per poder corregir la hiperglucèmia i alimentar a les cèl.lules, la persona amb diabetis s’ha d’injectar insulina o prendre antidiabètics orals.
Existeixen diferents tipus de diabetis:
– Diabetis Mellitus Tipus 1 (DM-I): sol aparèixer en la infància o la joventut. La malaltia es produeix per l’atac del sistema immune contra les pròpies cèl·lules beta del pàncrees, que son les que produeixen la insulina, destruint-les
Aquesta falta d’insulina fa que, des del moment del diagnòstic, sigui necessari que la persona amb DM-I la s’injecti. A més serà necessari que la persona vigili freqüentment el seu nivell de glucosa en sang (glucèmia), faci una dieta saludable i una vida activa.
En el cas de la DM-I l’inici o debut sol ser brusc, apareixen uns símptomes molt característics: necessitat d’orinar amb freqüència, set intensa, pèrdua de pes i fam excessiva, cansament, … La majoria de vegades la persona ha de quedar hospitalitzada fins que el seu estat es normalitzi.
– Diabetis Mellitus Tipus 2 (DM-II): el cos no produeix insulina suficient o aquesta no funciona de manera adequada. Aquest tipus de diabetis acostuma a aparèixer a l’edat adulta i en persones amb obesitat. Però de cada vegada és més freqüent en nens per mor de l’obesitat infantil.
L’aparició de la malaltia és progressiva. Fins i tot existeix un període de prediabetis en el que el nivell de glucèmia és elevat, però no el suficient per a un diagnòstic de diabetis.
El tractament en el cas de la DM-II sol ser: dieta i exercici físic. L’objectiu és aconseguir o mantenir un pes saludable per a la persona. Si aquest tractament no fos suficient s’empren els antidiabètics orals i/o la insulina.
Els símptomes de la DM poden variar segons el nivell de glucèmia. Algunes persones, especialment les persones amb prediabetis o amb DM-II, al principi poden no experimentar símptomes. En canvi, en la DM-I els símptomes tendeixen a aparèixer ràpidament i a ser més greus. Aquests són alguns dels signes i símptomes de la diabetis tipus 1 i tipus 2:
- Augment de la set (polidípsia) i augment de la necessitat d’orinar (poliúria)
- Fam extrema (polifàgia)
- Pèrdua de pes inexplicable
- Presència de cetones en l’orina
- Fatiga
- Irritabilitat
- Visió borrosa
- Cicatrització de les ferides més lenta
- Infeccions freqüents, com infeccions a les genives, a la pell i a la vagina
L’adherència al tractament (injecció d’insulina/antidiabètic oral + dieta + exercici) té com a objectiu millorar el nivell de glucosa en sang, evitant les complicacions agudes. Aquestes són:
- Excés de glucosa en sang (hiperglucèmia).
- Reducció de la glucosa en sang (hipoglucèmia).
- Excés de cossos cetònics en l’orina (cetosi, cetoacidosi en els casos més greus)
A més existeix una relació directa entre el compliment del tractament i un menor risc de desenvolupar complicacions cròniques associades a la diabetis. Aquestes complicacions solen ser:
- Malalties del cor
- Malaltia renal (nefropatia)
- Dany en el sistema nerviós (neuropatia)
- Problemes de visió (retinopatia)
- Peu diabètic