Cada un de nosaltres hem sentit diferents emocions al llarg de la nostra vida. Per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s una emoci\u00f3? Com la definiries?<\/p>\n
Encara que les emocions formen part de nosaltres, ens resulta dif\u00edcil saber qu\u00e8 s\u00f3n, per a qu\u00e8 serveixen o, fins i tot, posar-les noms. En realitat, les emocions s\u00f3n simplement reaccions psicofisiol\u00f2giques que representen intents d’adaptaci\u00f3 al medi. Dit d’una altra manera, s\u00f3n dreceres per poder donar una resposta r\u00e0pida a situacions importants per a nosaltres. S\u00f3n maneres prefixades de reaccionar, pensar i sentir que es donen de manera autom\u00e0tica davant d’un determinat esdeveniment. Per exemple, si veiem una serp (situaci\u00f3 perillosa), s’activar\u00e0 la nostra emoci\u00f3 de por i, autom\u00e0ticament, pensarem “Alerta amb la serp, \u00e9s perillosa, pot mossegar-te”; sentirem tensi\u00f3, comen\u00e7arem a suar, el cor ens bategar\u00e0 m\u00e9s r\u00e0pid… i desitjarem fugir corrent d’all\u00e0.<\/p>\n
Existeixen molt\u00edssimes emocions. Per intentar fer llum sobre els diferents tipus d’emocions, Paul Ekman, a l’any 1972, va definir sis emocions b\u00e0siques o prim\u00e0ries: ira, oi, por, alegria, tristesa i sorpresa. Aquestes emocions es considerarien prim\u00e0ries, universals, estarien presents en les diferents cultures i constitueixen processos d’adaptaci\u00f3. Ara b\u00e9, una investigaci\u00f3 duta a terme per la Universitat de Glasgow, recentment ha concl\u00f2s que les emocions b\u00e0siques no son sis, sin\u00f3 quatre.<\/p>\n
Per altra banda hi ha les emocions secund\u00e0ries que segueixen a les prim\u00e0ries i tenen a veure amb les normes socials i morals: per exemple enuig, amena\u00e7a, orgull, satisfacci\u00f3…<\/p>\n
Una altra de les classificacions de les emocions m\u00e9s comunes \u00e9s dividir les emocions en emocions positives i negatives depenent del mode en qu\u00e8 afecten al comportament de la persona. Les emocions positives serien aquelles que ens fan sentir b\u00e9 i afavoreixen pensaments i conductes “saludables”. Per exemple, l’alegria o la gratitud serien emocions positives. En contraposici\u00f3 hi hauria les emocions negatives, aquelles que ens resulten desagradables i solen provocar el desig d’evitar-les. La tristesa, la ira o la por serien exemples d’emocions negatives.<\/p>\n
Una altra q\u00fcesti\u00f3 important sobre les emocions \u00e9s el fet de que les emocions no s\u00f3n ni bones ni dolentes, encara que existeixin emocions agradables (alegria, orgull, satisfacci\u00f3, serenitat, …) i altres desagradables (por, tristesa, oi, ira). Totes elles tenen una funci\u00f3 concreta que ens ajuda a sobreviure. La superviv\u00e8ncia seria la finalitat \u00faltima de les emocions, per\u00f2 aquestes compleixen amb altres objectius com:<\/p>\n
A continuaci\u00f3 es mostra una taula on s’exemplifiquen els tres objectius fonamentals o funcions d’algunes emocions.<\/p>\n
| \n Emoci\u00f3 <\/strong><\/p>\n<\/td>\n Informaci\u00f3 general <\/strong><\/p>\n<\/td>\n Funci\u00f3 per a un mateix Funci\u00f3 per als altres Ira <\/strong><\/p>\n<\/td>\n Frustraci\u00f3 d’objectius<\/p>\n<\/td>\n Eliminar obstacles o fonts de frustraci\u00f3<\/p>\n<\/td>\n Prevenir possibles atacs relacionats amb els objectius<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n Tristesa <\/strong><\/p>\n<\/td>\n P\u00e8rdua d’alguna cosa important o falta d’efic\u00e0cia<\/p>\n<\/td>\n Reserva d’energia<\/p>\n Reducci\u00f3 d’activitat per prevenir un trauma major<\/p>\n<\/td>\n Suscitar compassi\u00f3 y empatia<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n Por<\/strong><\/p>\n<\/td>\n Percepci\u00f3 de perill<\/p>\n<\/td>\n Identificar l’amena\u00e7a; promoure atac \u2013 fugida<\/p>\n<\/td>\n Indicar submissi\u00f3, prevenir atacs<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n Culpa <\/strong><\/p>\n<\/td>\n Reconeixement d’haver fet alguna cosa malament quan escapar no \u00e9s possible<\/p>\n<\/td>\n D\u00f3na lloc a intents de reparaci\u00f3<\/p>\n<\/td>\n Produir postures submises que redueixin la possibilitat d’atac<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n Oi<\/strong><\/p>\n<\/td>\n Percepci\u00f3 de subst\u00e0ncies o individus perillosos<\/p>\n<\/td>\n Repel.lir coses nocives<\/p>\n<\/td>\n Repel.lir coses nocives<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n Vergonya<\/strong><\/p>\n<\/td>\n Consci\u00e8ncia de ser observat<\/p>\n<\/td>\n Protegir possibles violacions de la intimitat<\/p>\n<\/td>\n Indicar necessitat d’intimitat<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n Extret de: Para qu\u00e9 sirven las emociones. Avia, M.D. & Vazquez, C. (1994) El optimismo inteligente. Alianza. Madrid<\/p>\n Aix\u00ed, encara que totes les emocions que apareixen en la taula no ens resultin molt agradables, no hem d’intentar evitar-les. Si ho fem, perden la seva funci\u00f3 i no serem capa\u00e7os d’observar la totalitat de la realitat en la que ens trobem i, segurament, les decisions que triem en el moment no siguin del tot encertades.<\/p>\n Sentir emocions \u00e9s inherent a la nostra naturalesa, per\u00f2 per a qu\u00e8 les emocions resultin adaptatives i ens pugui ser \u00fatils, podem seguir aquestes passes:<\/p>\n De totes maneres s’ha de tenir en compte que les emocions tenen una determinada durada, no s\u00f3n eternes, encara que en alguna ocasi\u00f3 ens ho pareixin. Si creus que les teves emocions s\u00f3n molt intenses o que no pots controlar-les, la millor opci\u00f3 \u00e9s que cerquis algun professional que pugui ajudar-te a manejar-les.<\/p>\n Xisca Rossell\u00f3 Cada un de nosaltres hem sentit diferents emocions al llarg de la nostra vida. Per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s una emoci\u00f3? Com la definiries? Qu\u00e8 \u00e9s una emoci\u00f3? Encara que les emocions formen part de nosaltres, ens resulta dif\u00edcil saber qu\u00e8 s\u00f3n, per a qu\u00e8 serveixen o, fins i tot, posar-les noms. En realitat, les emocions s\u00f3n […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[],"class_list":["post-1091","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-recurses-psicologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/adiba.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1091","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/adiba.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/adiba.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/adiba.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/adiba.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1091"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/adiba.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1091\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1092,"href":"https:\/\/adiba.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1091\/revisions\/1092"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/adiba.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1091"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/adiba.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1091"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/adiba.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1091"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}} |